En memòria d'en Kiko Segura, un far de compromís i humanitat

Ahir, a l'oratori del Tanatori de la Gran Via ple de gom a gom, vam dir l'últim adéu al nostre amic Kiko Segura Domínguez, qui fou president del nostre patronat, voluntari incansable de l'Espai Obert per a persones sense llar i, sobretot, un referent imprescindible de l'activisme veïnal a Bellvitge i el Gornal. Persones de totes les edats, sobretot del barri, però també de tota la ciutat, han volgut acompanyar-lo i acompanyar la seva família en aquests moments difícils. La seva presència massiva deia, sense paraules, tot el que cal saber d'en Kiko: la petjada que deixa és enorme.

La historia d'en Kiko amb La Vinya no comença quan va signar cap document ni quan va acceptar cap càrrec. Comença molt abans, de la mà de la seva mare, a la parròquia de Sant Joan Evangelista. Ella, catequista i visitadora de malalts, participant de les assemblees que reclamaven escoles, mercats i sanitat per al barri, li va ensenyar des de ben petit que la fe i l'opció per les persones més pobres van sempre plegades. Aquella llavor va arrelar profundament. Primer a través dels moviments de la JOC i l'ACO, i anys més tard, com a voluntari de l'equip que acompanya les persones que viuen al carrer.

Com ell mateix escrivia al llibre col·laboratiu dels 25 anys de La Vinya: "He tingut la sort de viure des de ben petit l'experiència de la fe encarnada en el compromís amb les persones i per la construcció d'un barri millor."

Els invisibles, els seus mestres

Fa uns set anys, un petit grup de persones es va organitzar per donar resposta a les necessitats de qui viu al carrer. En Kiko en formava part des del primer dia. Cada setmana, sortien a visitar-los, a xerrar, a interessar-se per les seves necessitats de menjar, roba, higiene, salut o documentació. Sabien que la solució de fons era tenir una casa i una feina, i per això treballaven per interpel·lar les administracions. Però mentre tant, hi eren. Presents. Sense jutjar.

Aquella experiència el va transformar. En una entrevista que li vam fer el 2022, ho explicava amb una claredat que commou: "Les persones que viuen al carrer ens ensenyen a ser més solidaris, més humils i compassius, que són tres dels valors que ens caracteritzen com a fundació." Els exclosos, els invisibles, eren per a ell autèntics mestres.

President per servir

Quan va acceptar la presidència del patronat, en Kiko ho va viure com una continuació natural del seu voluntariat. "Fer de president és una manera d'estar al servei de les veïnes i els veïns de Bellvitge i del Gornal, sobretot de les persones més pobres", deia. Ho assumia amb il·lusió, responsabilitat i, sobretot, com la tranquil·litat de saber que La Vinya és un projecte col·lectiu, del qual moltes persones en són protagonistes.

La seva visió de la fundació era alhora senzilla i profunda: "La Vinya és la nostra manera de contribuir a la construcció del regne de Déu. Un regne on la persona està al centre. Una persona digna, plena i feliç que conviu amb la resta en igualtat, de manera comunitària i solidària. Un regne sense discriminacions ni persones excloses. Un regne de justícia i d'amor."

Un barri que és fruit de la lluita

En Kiko estimava Bellvitge i el Gornal amb un amor lúcid, sense idealitzacions buides. Coneixia la seva història, n'era fill, i per això n'era tan bon defensor. "Bellvitge i el Gornal són barris combatius, acollidors i solidaris", deia. "La major part del que tenim és fruit de la lluita de les veïnes i dels veïns."

Reconeixia també que els darrers anys l'organització veïnal s'havia anat aprimant, i que La Vinya havia estat clau per mantenir vius els espais comunitaris i de servei. El seu somni era clar: ser referents en la creació d'espais on la cura de les persones fos l'objectiu principal. Barris orgullosos del seu origen treballador, participatius, democràtics, generadors d'esperança.

A banda del voluntariat, en Kiko va portar aquest mateix esperit a la seva vida professional com a mestre de primària i, en els darrers anys, al Departament d'Educació, dins la Xarxa de competències bàsiques. Sempre acompanyant el creixement dels altres.

El seu llegat

Trobarem a faltar la seva saviesa, la seva humilitat i la seva capacitat per fer visibles els invisibles. La seva manera de ser al barri, de participar a l'Associació de Veïns i Veïnes de Bellvitge i a Bellvitge 2030, de connectar la fe amb la vida quotidiana, és un llegat que no es tanca amb la seva mort.

Les seves últimes paraules al llibre dels 25 anys de La Vinya diuen tot el que cal saber d'ell: "En definitiva, ser de La Vinya em fa feliç."

Nosaltres, Kiko, som profundament afortunades d'haver caminat al teu costat. El teu llegat seguirà bategant en cada projecte, en cada visita de carrer, en cada racó del barri que tant estimaves.

Volem fer arribar el nostre condol més sincer a la teva família i amics. Gràcies per tant. Que la terra et sigui lleu.

La família de la Fundació La Vinya

A La Vinya hi ha moltes persones que han volgut dedicar unes paraules a en Kiko. Recollim aquí els testimonis d’algunes de les persones que l'han acompanyat de ben a prop, tant en el compromís compartit a l’entitat com en l'amistat.

“Em costa molt posar paraules al que sento en aquest moment. És una tristesa immensa la que m’invaeix, massa gran per mirar-la amb objectivitat i distància. Tanmateix, tampoc cal, perquè en Kiko mai va viure des de la distància. Era sensible, emocional, proper, càlid, present… dels qui et miren als ulls i t’escolten des del cor i amb les mans ben obertes.
Avui em surt adreçar-me a ell i a la seva família amb una gratitud profunda i amb el ferm convenciment que en Kiko continuarà viu en tot allò que va sembrar a casa seva, als nostres barris, a La Vinya, al moviment d’ACO, a les parròquies i en cadascuna de les persones que vam tenir la sort de compartir camí amb ell. Ha deixat una petjada fonda, d’aquelles que transformen i interpel·len profundament.
En Kiko va ser el nostre president, i ho va ser fins que la malaltia li va demanar una aturada per baixar el ritme, dedicar-se temps a ell, a la seva salut i a la seva família. Però per a mi —i sé que per a molts de nosaltres— en Kiko ha continuat inspirant-me tot aquest temps amb la seva manera de fer, de ser i d’estimar la Fundació i la seva missió al servei dels barris.
Ha viscut la malaltia amb una esperança que impressionava. Cada dia transmetia confiança, serenor i ganes de viure. I, tot i que també hi havia por, fragilitat i moments de vulnerabilitat, sovint triava mostrar fortalesa. Una manera de no rendir-se i, alhora, de cuidar-nos a totes nosaltres. Aquesta manera de viure ha estat, per a mi, una autèntica lliçó de vida.
En Kiko era un home profundament compromès. La seva militància a l’ACO formava part essencial de qui era: defensor fidel dels drets dels treballadors i treballadores, amb una mirada clara de justícia social i laboral, sempre al costat dels qui més ho necessitaven. Vivia amb una FE profunda i arrelada que li donava sentit a tot al que feia. La seva FE no era només de paraula: era acció, era vida.
Estic convençuda que vivia amb la confiança de trobar-se l’abraçada de Déu. Vam parlar poques vegades aquest nivell de trascencendia però tenia molt clar cap a on anava. En Kiko ens deixa també una manera d’entendre i de fer Església que ens interpel·la i ens guia. Creia i apostava per una església propera, senzilla, de base, horitzontal i participativa; una església acollidora i inclusiva per a tothom; una església de barri, de comunitat, viscuda des del compromís i la quotidianitat.
Avui ens queda el buit, el dolor i l’enyorança. Però també ens queda la seva mirada, el seu testimoni, la seva manera de ser i d’estimar. Ara ens toca continuar el seu llegat amb compromís i fidelitat.
Gràcies, Kiko, per ajudar-me a ser millor persona.
Gràcies per haver-te deixat acompanyar i cuidar tot aquest temps. Mai et va faltar una resposta als meus missatges, on sempre mostraves interès i cura per mi i pels meus.
Gràcies per compartir vocació educativa i professió. Vam ajudar-nos mutuament en diferents moments.
Gràcies per les complicitats, les converses i les lluites compartides.
Gràcies per la teva mirada d’Església i de militància obrera.
Gràcies per tanta estima donada i rebuda.
I, amb el convenciment que no hi serem per sempre, expresso el desig que visquem estimant, com ho has fet tu en aquesta vida.
Que Déu t’abraci eternament. Convençuda que ens tornarem a trobar.
Amb molta estima...
Mercè Camós
Membre del Patronat de la Fundació La Vinya i amiga d’en Kiko 

“Kiko... has deixat a mig llegir el darrer llibre del Francesc Torralba, Anatomia de l’esperança... De debò que no et calia com a aprenentatge... estaves bregat de tota una vida... Però amb tot, aquest voler anar sempre més enllà et representa.
Kiko home d’esperança, per a tu i per al món sencer. Una esperança gens teòrica, gens ensucrada, gens ineficaç... Esperança d’home lluita, forjat des de baix, des de barri que ha construït la seva identitat en la lluita per la seva habitabilitat, d’home lluita amb opció de classe, classe obrera, d’home lluita amb opció d’Església, Església de base lluny de prepotència i còmplice amb els implicats per fer un món millor...
Kiko, t’has resistit al destí però també t’has confiat a la voluntat de Déu-Pare-Mare, que mai és capriciosa... No descansis, segueix implicat des de l’altra banda... ajuda’ns a rebre la teva herència no només amb aplaudiments i admiració sinó que sapiguem assumir el teu testimoni i el fem fructificar allà on ens correspongui invertir la vida.
Kiko... mai dels mais em cansaré de donar gràcies a Déu per aquell sí generós que em vas donar a la invitació de formar part de La Vinya i més tard a la d’assumir la presidència. Gràcies eternes.
”
Miquel Cubero
Rector de les parròquies Sant Joian Evangelista i Santa Maria del Gornal, membre del Patronat de la Fundació La Vinya i amic personal d’en Kiko.

“Ser de La Vinya em fa feliç. 
Benvolgut amic Kiko, Avui només em surt un GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES… La teva manera de comunicar-te va ser sempre des de l’agraïment. Començaves i acabaves qualsevol conversa donant les gràcies pel compartit, pel que havies après… Per això avui volia compartir amb tu tants moments pels quals et dono les gràcies. 
Gràcies per haver estat testimoni viu de l’Evangeli, per la teva humanitat, per la teva mirada i la teva escolta atenta a la realitat. 
Gràcies per haver posat la teva mirada en els últims dels últims, en les persones en situació de major vulnerabilitat dels teus barris, Bellvitge i Gornal, a la teva ciutat de L'Hospitalet de Llobregat. 
Gràcies pels teus desitjos. Sempre deies: “Desitjo que siguis molt feliç.” Desitjaves portar una mica de felicitat a les persones amb qui et trobaves cada dia. I en cada conversa, el primer que preguntaves era: Com estàs? Perquè per a tu primer hi havia la cura de la persona; després venia la tasca. 
Gràcies per haver-nos ensenyat a viure des de la confiança, acceptant i lluitant alhora. Deies: “No els ho posaré fàcil… lluitaré, però visc amb confiança.” Ens vas mostrar com afrontar la vida amb valentia, sense rendir-se, sense negar la dificultat, però sostingut sempre per una confiança més fonda. Repeties també: “Poso la meva vida a les seves mans…” i desitjaves, per damunt de tot, que es fes la voluntat del Pare… 
Gràcies per haver compartit la teva vulnerabilitat i la teva fragilitat; per no haver tingut por de reconèixer un canvi de rumb quan ho veies clar, de mostrar allò que et feia mal, les teves pors… 
Gràcies per haver estat el meu amic, el nostre amic, l’amic de Sandeep, l’amic de La Vinya, l’amic de tants, l’amic de totes les veïnes i veïns del teu barri; sempre disponible, sempre obert al que era nou, sempre lliure. 
Gràcies per tantes caminades per Bellvitge. Caminàvem fent reunions en què parlàvem del que ens preocupava del barri, de La Vinya, on compartíem inquietuds i se’ns acudien idees. En aquelles caminades vaig ser testimoni privilegiada de les teves trobades amb les persones que dormien al carrer, els teus amics; trobades plenes de tendresa i compromís. 
Gràcies pel teu acompanyament com a president de La Vinya. Deies moltes vegades: “Ser president de La Vinya em fa feliç”, perquè tenies clar que ser de La Vinya et feia feliç. De tu vam aprendre que viure amb passió allò que fem genera vida, i que quan una tasca neix de l’amor i del compromís es converveix en esperança per als altres. 
Gràcies per haver-nos ensenyat que viure en coherència entre allò que fem, diem i pensem; viure compromesos amb els drets de les persones; i desitjar generar comunitats d’esperança… és el que dona la vida plena, la vida feliç que desitjaves per a totes les persones, veïnes i veïns de Bellvitge i Gornal. T’estimem molt, Kiko. Fins sempre, fins aviat… amic.”
María Labernia
Exdirectora de la Fundació La Vinya i amiga d’en Kiko 

“Vaig conèixer al Kiko quan ell era president de l'Associació de Veïns de Bellvitge i jo director del Joan XXIII. Des del primer moment, es va mostrar apassionat per trobar camins comuns per l'educació i afrontar els desafiaments que ajudessin a millorar la vida dels infants i joves del barri. Destacava el seu somriure, la confiança que mostrava en les persones des del principi, la seva bonhomia, a la vegada que aquella mirada astuta, sempre pensant en el bé comú i en ampliar les possibilitats d'implicació de tothom. Quan es va incorporar al patronat de La Vinya i va exercir de president, sempre mostrava preocupació per aquelles persones que tenen més dificultats i menys possibilitats de desenvolupar una vida plena, digna i per exercir els seus drets. A pesar de la duresa de la malaltia, sempre el veia optimista i somrient. Agafava forces compartint la vida i conversant sobre el barri, la gente i l'educació. Quan hom pensa en persones compromeses, lluitadores, amb profund sentit de la justícia i del bé comú, hom imagina persones com el Kiko.”
Pepe Menéndez
Membre del Patronat de la FLV i exdirector de Jesuïtes Bellvitge - Centre d’Estudis Joan XXIII 

“Gracias Kiko por tu entrega generosa a los más necesitados, por todo tu trabajo en favor de nuestro barrio pero sobre todo por tu ejemplo de vida. Siempre te recordaré con cariño y gratitud.”
Mª Cristina Sánchez Morá
Membre del Patronat de la Fundació La Vinya

“Gràcies per tanta generositat repartida. Un gran testimoni de lluita per la dignitat, la justícia, la igualat i els drets per les persones més desafavorides. El teu somriure deixa petjada.”
Lourdes Joseph
Treballadora i Responsable de voluntariat de la Fundació La Vinya 

“El millor regalo és la vida compartida: el poder connectar i compartir el món interior. Sóc afortunada d’haver estat a prop i d’haver pogut participar en algunes de les seves creacions. Em fascinava del Kiko, com posava la seva intel·ligència en marxa per crear (era un gran creatiu) espais, vincles i connexions que milloraven la vida de la comunitat. Gaudia compartint projectes, liderava amb humilitat, acollia sense prejudicis i estimava profundament. Kiko estarà present entre nosaltres en cadascun dels projectes d’aquest barri. Serà inspiració i referència. Moltes gràcies, Kiko.”
Maria José Brito
Voluntària de l’Espai Obert i amiga d’en Kiko

“Ens vam conèixer de jovenets a la JOC. Amb els anys, cadascú va desenvolupar la seva acció de lluita en espais diferents del barri, de la ciutat. Tot i així, el vincle ja hi era i va ser inevitable retrobar-nos una vegada i una altre compartint espais o projectes. La vida va voler enfortir aquest vincle amb l’amistat i l’amor que va néixer entre els nostres fills. Érem familia! “Fes bé i no miris a qui.” Así era en Kiko: sense jutjar, sempre agraït, ple d’amor i amb un somriure que ho deia tot. Apassionat de la vida i de Bellvitge, el seu barri. Una passió que es feia compromís, que es convertia en lluita per la dignitat de les persones i per un món socialment més just. Fins a l’últim alè, va posar-hi cap, cor i energies per pensar, somiar i dibuixar el Bellvitge del futur dins del projecte Bellvitge 2030, del qual va ser far, timó i vela. Li han quedat coses per fer i per dir. Altres les farem i les direm en nom seu. I encara que amb la seva absència serà més difícil, no defallirem. Per tú, Kiko, per Bellvitge. T’estimo, amic. Quin orgull coneixe't!”
Emma Núñez
Voluntària de la Fundació La Vinya i amiga d’en Kiko

“Els voluntaris de l’equip de  sensellarisme hem perdut més que un amic, el nostre mestre, ell era el sostre i les parets d'aquest projecte i per ell, sempre pensant en ell, en el que ens va ensenyar, seguirem aixecant parets i posant tot el cort per teulada. Kiko sempre estaràs entre nosaltres.”
Montserrat Monrós
Voluntària de l'Espai Obert i amiga d'en Kiko