En memoria de Kiko Segura, un faro de compromiso y humanidad

Ayer, en el oratorio del Tanatorio de la Gran Via lleno hasta la bandera, dimos el último adiós a nuestro amigo Kiko Segura Domínguez, quien fue presidente de nuestro patronato, voluntario incansable del Espai Obert para personas sin hogar y, sobre todo, un referente imprescindible del activismo vecinal en Bellvitge y el Gornal. Personas de todas las edades, sobre todo del barrio, pero también de toda la ciudad, han querido acompañarle y acompañar a su familia en estos momentos difíciles. Su presencia masiva decía, sin palabras, todo lo que hay que saber de Kiko: la huella que deja es enorme.

La historia de Kiko con La Vinya no empieza cuando firmó ningún documento ni cuando aceptó ningún cargo. Comienza mucho antes, de la mano de su madre, en la parroquia de Sant Joan Evangelista. Ella, catequista y visitadora de enfermos, participante de las asambleas que reclamaban escuelas, mercados y sanidad para el barrio, le enseñó desde muy pequeño que la fe y la opción por las personas más pobres van siempre de la mano. Aquella semilla arraigó profundamente. Primero a través de los movimientos de la JOC y la ACO, y años más tarde, como voluntario del equipo que acompaña a las personas que viven en la calle.

Como él mismo escribía en el libro colaborativo de los 25 años de La Vinya: "He tenido la suerte de vivir desde muy pequeño la experiencia de la fe encarnada en el compromiso con las personas y por la construcción de un barrio mejor."

Los invisibles, sus maestros

Hace unos siete años, un pequeño grupo de personas se organizó para dar respuesta a las necesidades de quien vive en la calle. Kiko formaba parte desde el primer día. Cada semana, salían a visitarlos, a charlar, a interesarse por sus necesidades de comida, ropa, higiene, salud o documentación. Sabían que la solución de fondo era tener una casa y un trabajo, y por eso trabajaban para interpelar a las administraciones. Pero mientras tanto, estaban ahí. Presentes. Sin juzgar.

Aquella experiencia le transformó. En una entrevista que le hicimos en 2022, lo explicaba con una claridad que conmueve: "Las personas que viven en la calle nos enseñan a ser más solidarios, más humildes y compasivos, que son tres de los valores que nos caracterizan como fundación." Los excluidos, los invisibles, eran para él auténticos maestros.

Presidente para servir

Cuando aceptó la presidencia del patronato, Kiko lo vivió como una continuación natural de su voluntariado. "Ser presidente es una manera de estar al servicio de las vecinas y los vecinos de Bellvitge y del Gornal, sobre todo de las personas más pobres", decía. Lo asumía con ilusión, responsabilidad y, sobre todo, con la tranquilidad de saber que La Vinya es un proyecto colectivo, del cual muchas personas son protagonistas.

Su visión de la fundación era a la vez sencilla y profunda: "La Vinya es nuestra manera de contribuir a la construcción del reino de Dios. Un reino donde la persona está en el centro. Una persona digna, plena y feliz que convive con el resto en igualdad, de manera comunitaria y solidaria. Un reino sin discriminaciones ni personas excluidas. Un reino de justicia y de amor."

Un barrio que es fruto de la lucha

Kiko amaba Bellvitge y el Gornal con un amor lúcido, sin idealizaciones vacías. Conocía su historia, era hijo de ella, y por eso era tan buen defensor. "Bellvitge y el Gornal son barrios combativos, acogedores y solidarios", decía. "La mayor parte de lo que tenemos es fruto de la lucha de las vecinas y de los vecinos."

Reconocía también que en los últimos años la organización vecinal se había ido debilitando, y que La Vinya había sido clave para mantener vivos los espacios comunitarios y de servicio. Su sueño era claro: ser referentes en la creación de espacios donde el cuidado de las personas fuese el objetivo principal. Barrios orgullosos de su origen trabajador, participativos, democráticos, generadores de esperanza.

Además del voluntariado, Kiko llevó este mismo espíritu a su vida profesional como maestro de primaria y, en los últimos años, al Departamento de Educación, dentro de la "Xarxa de competències bàsiques". Siempre acompañando el crecimiento de los demás.

Su legado

Echaremos de menos su sabiduría, su humildad y su capacidad para hacer visibles a los invisibles. Su manera de estar en el barrio, de participar en la Asociación de Vecinos y Vecinas de Bellvitge y en Bellvitge 2030, de conectar la fe con la vida cotidiana, es un legado que no se cierra con su muerte.

Sus últimas palabras en el libro de los 25 años de La Vinya dicen todo lo que hay que saber de él: "En definitiva, ser de La Vinya me hace feliz."

Nosotras, Kiko, somos profundamente afortunadas de haber caminado a tu lado. Tu legado seguirá latiendo en cada proyecto, en cada visita de calle, en cada rincón del barrio que tanto amabas.

Queremos hacer llegar nuestro pésame más sincero a tu familia y amigos. Gracias por tanto. Que la tierra te sea leve.

La familia de la Fundació La Vinya

A La Vinya hi ha moltes persones que han volgut dedicar unes paraules a en Kiko. Recollim aquí els testimonis d’algunes de les persones que l'han acompanyat de ben a prop, tant en el compromís compartit a l’entitat com en l'amistat.

“Em costa molt posar paraules al que sento en aquest moment. És una tristesa immensa la que m’invaeix, massa gran per mirar-la amb objectivitat i distància. Tanmateix, tampoc cal, perquè en Kiko mai va viure des de la distància. Era sensible, emocional, proper, càlid, present… dels qui et miren als ulls i t’escolten des del cor i amb les mans ben obertes.
Avui em surt adreçar-me a ell i a la seva família amb una gratitud profunda i amb el ferm convenciment que en Kiko continuarà viu en tot allò que va sembrar a casa seva, als nostres barris, a La Vinya, al moviment d’ACO, a les parròquies i en cadascuna de les persones que vam tenir la sort de compartir camí amb ell. Ha deixat una petjada fonda, d’aquelles que transformen i interpel·len profundament.
En Kiko va ser el nostre president, i ho va ser fins que la malaltia li va demanar una aturada per baixar el ritme, dedicar-se temps a ell, a la seva salut i a la seva família. Però per a mi —i sé que per a molts de nosaltres— en Kiko ha continuat inspirant-me tot aquest temps amb la seva manera de fer, de ser i d’estimar la Fundació i la seva missió al servei dels barris.
Ha viscut la malaltia amb una esperança que impressionava. Cada dia transmetia confiança, serenor i ganes de viure. I, tot i que també hi havia por, fragilitat i moments de vulnerabilitat, sovint triava mostrar fortalesa. Una manera de no rendir-se i, alhora, de cuidar-nos a totes nosaltres. Aquesta manera de viure ha estat, per a mi, una autèntica lliçó de vida.
En Kiko era un home profundament compromès. La seva militància a l’ACO formava part essencial de qui era: defensor fidel dels drets dels treballadors i treballadores, amb una mirada clara de justícia social i laboral, sempre al costat dels qui més ho necessitaven. Vivia amb una FE profunda i arrelada que li donava sentit a tot al que feia. La seva FE no era només de paraula: era acció, era vida.
Estic convençuda que vivia amb la confiança de trobar-se l’abraçada de Déu. Vam parlar poques vegades aquest nivell de trascencendia però tenia molt clar cap a on anava. En Kiko ens deixa també una manera d’entendre i de fer Església que ens interpel·la i ens guia. Creia i apostava per una església propera, senzilla, de base, horitzontal i participativa; una església acollidora i inclusiva per a tothom; una església de barri, de comunitat, viscuda des del compromís i la quotidianitat.
Avui ens queda el buit, el dolor i l’enyorança. Però també ens queda la seva mirada, el seu testimoni, la seva manera de ser i d’estimar. Ara ens toca continuar el seu llegat amb compromís i fidelitat.
Gràcies, Kiko, per ajudar-me a ser millor persona.
Gràcies per haver-te deixat acompanyar i cuidar tot aquest temps. Mai et va faltar una resposta als meus missatges, on sempre mostraves interès i cura per mi i pels meus.
Gràcies per compartir vocació educativa i professió. Vam ajudar-nos mutuament en diferents moments.
Gràcies per les complicitats, les converses i les lluites compartides.
Gràcies per la teva mirada d’Església i de militància obrera.
Gràcies per tanta estima donada i rebuda.
I, amb el convenciment que no hi serem per sempre, expresso el desig que visquem estimant, com ho has fet tu en aquesta vida.
Que Déu t’abraci eternament. Convençuda que ens tornarem a trobar.
Amb molta estima...
Mercè Camós
Membre del Patronat de la Fundació La Vinya i amiga d’en Kiko 

“Kiko... has deixat a mig llegir el darrer llibre del Francesc Torralba, Anatomia de l’esperança... De debò que no et calia com a aprenentatge... estaves bregat de tota una vida... Però amb tot, aquest voler anar sempre més enllà et representa.
Kiko home d’esperança, per a tu i per al món sencer. Una esperança gens teòrica, gens ensucrada, gens ineficaç... Esperança d’home lluita, forjat des de baix, des de barri que ha construït la seva identitat en la lluita per la seva habitabilitat, d’home lluita amb opció de classe, classe obrera, d’home lluita amb opció d’Església, Església de base lluny de prepotència i còmplice amb els implicats per fer un món millor...
Kiko, t’has resistit al destí però també t’has confiat a la voluntat de Déu-Pare-Mare, que mai és capriciosa... No descansis, segueix implicat des de l’altra banda... ajuda’ns a rebre la teva herència no només amb aplaudiments i admiració sinó que sapiguem assumir el teu testimoni i el fem fructificar allà on ens correspongui invertir la vida.
Kiko... mai dels mais em cansaré de donar gràcies a Déu per aquell sí generós que em vas donar a la invitació de formar part de La Vinya i més tard a la d’assumir la presidència. Gràcies eternes.
”
Miquel Cubero
Rector de les parròquies Sant Joian Evangelista i Santa Maria del Gornal, membre del Patronat de la Fundació La Vinya i amic personal d’en Kiko.

“Ser de La Vinya em fa feliç. 
Benvolgut amic Kiko, Avui només em surt un GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES… La teva manera de comunicar-te va ser sempre des de l’agraïment. Començaves i acabaves qualsevol conversa donant les gràcies pel compartit, pel que havies après… Per això avui volia compartir amb tu tants moments pels quals et dono les gràcies. 
Gràcies per haver estat testimoni viu de l’Evangeli, per la teva humanitat, per la teva mirada i la teva escolta atenta a la realitat. 
Gràcies per haver posat la teva mirada en els últims dels últims, en les persones en situació de major vulnerabilitat dels teus barris, Bellvitge i Gornal, a la teva ciutat de L'Hospitalet de Llobregat. 
Gràcies pels teus desitjos. Sempre deies: “Desitjo que siguis molt feliç.” Desitjaves portar una mica de felicitat a les persones amb qui et trobaves cada dia. I en cada conversa, el primer que preguntaves era: Com estàs? Perquè per a tu primer hi havia la cura de la persona; després venia la tasca. 
Gràcies per haver-nos ensenyat a viure des de la confiança, acceptant i lluitant alhora. Deies: “No els ho posaré fàcil… lluitaré, però visc amb confiança.” Ens vas mostrar com afrontar la vida amb valentia, sense rendir-se, sense negar la dificultat, però sostingut sempre per una confiança més fonda. Repeties també: “Poso la meva vida a les seves mans…” i desitjaves, per damunt de tot, que es fes la voluntat del Pare… 
Gràcies per haver compartit la teva vulnerabilitat i la teva fragilitat; per no haver tingut por de reconèixer un canvi de rumb quan ho veies clar, de mostrar allò que et feia mal, les teves pors… 
Gràcies per haver estat el meu amic, el nostre amic, l’amic de Sandeep, l’amic de La Vinya, l’amic de tants, l’amic de totes les veïnes i veïns del teu barri; sempre disponible, sempre obert al que era nou, sempre lliure. 
Gràcies per tantes caminades per Bellvitge. Caminàvem fent reunions en què parlàvem del que ens preocupava del barri, de La Vinya, on compartíem inquietuds i se’ns acudien idees. En aquelles caminades vaig ser testimoni privilegiada de les teves trobades amb les persones que dormien al carrer, els teus amics; trobades plenes de tendresa i compromís. 
Gràcies pel teu acompanyament com a president de La Vinya. Deies moltes vegades: “Ser president de La Vinya em fa feliç”, perquè tenies clar que ser de La Vinya et feia feliç. De tu vam aprendre que viure amb passió allò que fem genera vida, i que quan una tasca neix de l’amor i del compromís es converveix en esperança per als altres. 
Gràcies per haver-nos ensenyat que viure en coherència entre allò que fem, diem i pensem; viure compromesos amb els drets de les persones; i desitjar generar comunitats d’esperança… és el que dona la vida plena, la vida feliç que desitjaves per a totes les persones, veïnes i veïns de Bellvitge i Gornal. T’estimem molt, Kiko. Fins sempre, fins aviat… amic.”
María Labernia
Exdirectora de la Fundació La Vinya i amiga d’en Kiko 

“Vaig conèixer al Kiko quan ell era president de l'Associació de Veïns de Bellvitge i jo director del Joan XXIII. Des del primer moment, es va mostrar apassionat per trobar camins comuns per l'educació i afrontar els desafiaments que ajudessin a millorar la vida dels infants i joves del barri. Destacava el seu somriure, la confiança que mostrava en les persones des del principi, la seva bonhomia, a la vegada que aquella mirada astuta, sempre pensant en el bé comú i en ampliar les possibilitats d'implicació de tothom. Quan es va incorporar al patronat de La Vinya i va exercir de president, sempre mostrava preocupació per aquelles persones que tenen més dificultats i menys possibilitats de desenvolupar una vida plena, digna i per exercir els seus drets. A pesar de la duresa de la malaltia, sempre el veia optimista i somrient. Agafava forces compartint la vida i conversant sobre el barri, la gente i l'educació. Quan hom pensa en persones compromeses, lluitadores, amb profund sentit de la justícia i del bé comú, hom imagina persones com el Kiko.”
Pepe Menéndez
Membre del Patronat de la FLV i exdirector de Jesuïtes Bellvitge - Centre d’Estudis Joan XXIII 

“Gracias Kiko por tu entrega generosa a los más necesitados, por todo tu trabajo en favor de nuestro barrio pero sobre todo por tu ejemplo de vida. Siempre te recordaré con cariño y gratitud.”
Mª Cristina Sánchez Morá
Membre del Patronat de la Fundació La Vinya

“Gràcies per tanta generositat repartida. Un gran testimoni de lluita per la dignitat, la justícia, la igualat i els drets per les persones més desafavorides. El teu somriure deixa petjada.”
Lourdes Joseph
Treballadora i Responsable de voluntariat de la Fundació La Vinya 

“El millor regalo és la vida compartida: el poder connectar i compartir el món interior. Sóc afortunada d’haver estat a prop i d’haver pogut participar en algunes de les seves creacions. Em fascinava del Kiko, com posava la seva intel·ligència en marxa per crear (era un gran creatiu) espais, vincles i connexions que milloraven la vida de la comunitat. Gaudia compartint projectes, liderava amb humilitat, acollia sense prejudicis i estimava profundament. Kiko estarà present entre nosaltres en cadascun dels projectes d’aquest barri. Serà inspiració i referència. Moltes gràcies, Kiko.”
Maria José Brito
Voluntària de l’Espai Obert i amiga d’en Kiko

“Ens vam conèixer de jovenets a la JOC. Amb els anys, cadascú va desenvolupar la seva acció de lluita en espais diferents del barri, de la ciutat. Tot i així, el vincle ja hi era i va ser inevitable retrobar-nos una vegada i una altre compartint espais o projectes. La vida va voler enfortir aquest vincle amb l’amistat i l’amor que va néixer entre els nostres fills. Érem familia! “Fes bé i no miris a qui.” Así era en Kiko: sense jutjar, sempre agraït, ple d’amor i amb un somriure que ho deia tot. Apassionat de la vida i de Bellvitge, el seu barri. Una passió que es feia compromís, que es convertia en lluita per la dignitat de les persones i per un món socialment més just. Fins a l’últim alè, va posar-hi cap, cor i energies per pensar, somiar i dibuixar el Bellvitge del futur dins del projecte Bellvitge 2030, del qual va ser far, timó i vela. Li han quedat coses per fer i per dir. Altres les farem i les direm en nom seu. I encara que amb la seva absència serà més difícil, no defallirem. Per tú, Kiko, per Bellvitge. T’estimo, amic. Quin orgull coneixe't!”
Emma Núñez
Voluntària de la Fundació La Vinya i amiga d’en Kiko

“Els voluntaris de l’equip de  sensellarisme hem perdut més que un amic, el nostre mestre, ell era el sostre i les parets d'aquest projecte i per ell, sempre pensant en ell, en el que ens va ensenyar, seguirem aixecant parets i posant tot el cort per teulada. Kiko sempre estaràs entre nosaltres.”
Montserrat Monrós
Voluntària de l'Espai Obert i amiga d'en Kiko