Entrevista a Maria Serra, directora de La Vinya

Avui parlem amb la nova directora de la Fundació La Vinya, Maria Serra. Amb una sòlida trajectòria de més de 20 anys en el tercer sector, Maria aporta una experiència valuosa en l'acompanyament de col·lectius vulnerables i en el lideratge d'equips, tant a nivell local com internacional. En aquesta entrevista, la coneixem de prop i descobrim la seva visió per continuar construint uns barris més justos, acollidors i amb oportunitats per a totes.

1. Durant els anys que has treballat a la Fundació Comtal i a Open Cultural Center, has liderat projectes amb col·lectius molt diversos. Quina de totes aquestes experiències t'ha marcat més personalment i professionalment?
És difícil escollir una única experiència, perquè totes m’han anat configurant i és la suma d’elles que m’ha fet qui sóc. Sí que puc destacar que acompanyar col·lectius i barris que viuen situacions de desavantatge o d'exclusió social m’ha fet ser més conscient del privilegi d'on vinc, un privilegi que depèn simplement de la família o el barri on neixes. Això m’ha ajudat a entendre que és una qüestió de justícia, no de caritat: és responsabilitat de totes combatre un sistema que no dóna les mateixes oportunitats a tothom.
Probablement, una de les coses que més m'ha marcat —i que encara avui em sorprèn— és la resiliència i la capacitat de resistir de moltes de les persones que he conegut al llarg del camí. He vist com qui menys té és, sovint, qui més dona. Ja fossin infants i famílies en barris vulnerables, joves migrants sols, persones refugiades a Grècia o veïns i veïnes buscant noves oportunitats de feina, totes comparteixen el mateix desig: viure amb dignitat i tenir un futur amb esperança.

2. Has treballat tant en l'àmbit local com en l'internacional. Com creus que aquesta mirada global pot enriquir el treball comunitari que es fa als barris de Bellvitge i Gornal?
Haver treballat en l'àmbit internacional m’ha ajudat a veure que els problemes no són només locals, sinó globals. Tot i això, tot i que les causes siguin globals, cada resposta s’ha de pensar des del lloc concret on es dona i amb les persones a qui va dirigida. I, idealment, ha de comptar amb la participació de les mateixes persones que pateixen les desigualtats i les injustícies.
Aquesta mirada global m’ha permès entendre que, al final, totes les persones necessitem el mateix: sentir-nos segures, respectades i amb oportunitats. És cert que de vegades ens centrem sobretot en cobrir necessitats bàsiques —menjar, tenir un sostre, poder descansar—, però és igualment important reparar la dignitat malmesa. Les injustícies socials degraden la dignitat, i aquesta només es pot recuperar quan algú escolta, acompanya i fa sentir part d’una comunitat (que és precisament el que fa la Vinya).
Haver estat a Grècia, donant suport a persones que vivien en camps de refugiats, m'ha ajudat a entendre les trajectòries tan dures que moltes persones han viscut abans d'arribar aquí. Quan després les acompanyem en el procés d’acollida al nostre país, puc mirar-les amb més perspectiva: no només com a veïns i veïnes que arriben, sinó com a persones que ja porten anys lluitant, que han perdut molt pel camí i que, malgrat tot, segueixen buscant un futur millor. La gran majoria volen sumar i ser part de la nova comunitat, i el cert és que també en podem aprendre molt d'elles.

3. El barri de Bellvitge i Gornal hi conviuen realitats complexes, problemes d'habitatge i desigualtats. Com penses afrontar aquests reptes des del lideratge de l'entitat?
Jo m’incorporo a un tren que ja porta molts anys en marxa, acompanyant i donant resposta a les necessitats del barri. Entenc la meva responsabilitat com a directora en dos sentits: d’una banda, facilitar que l’equip de professionals i voluntariat pugui fer la seva feina amb les millors condicions possibles; i de l'altra, tenir sempre els ulls ben oberts a les noves realitats socials per poder donar-hi resposta.
Avui en dia els reptes són grans —les desigualtats creixen, l'habitatge és un problema cada cop més greu— i és imprescindible sumar més gent a la causa de l’entitat: nous col·laboradors, nous contactes, noves complicitats. Hem d'afrontar-ho amb discerniment, reflexionant constantment per no desviar-nos de la missió, i sempre fer-ho en comunitat, perquè només així tindrem força i sentit.
Al mateix temps, hem de ser capaços de donar arguments i eines per desmuntar els missatges de por i odi que, malauradament, estan creixent dins la nostra societat. Els discursos populistes aconsegueixen fer creure que el problema és el teu veí o veïna. Però, un cop més, aquí és important tenir la mirada global: el problema no són les persones, sinó un sistema injust que aboca a molts a situacions insostenibles. Hem d'aprendre a entre tots combatre aquests discursos que generen violencia i fracturen la pròpia comunitat 

4. Com a nova directora, quin missatge t'agradaria transmetre a les veïnes, als veïns, a les entitats col·laboradores i al voluntariat de Bellvitge i Gornal?
El meu missatge és clar: entre totes podem.
Bellvitge i Gornal són barris històricament combatius, que han hagut de lluitar des del principi per aconseguir millores i evitar l’oblit. També són barris d’acollida, i això és una fortalesa que hem de cuidar i projectar amb orgull.
El que vull transmetre és que necessitem tothom. Ningú pot quedar enrere, i només tindrem èxit si ho fem plegats. Que no es perdi mai l’esperit solidari i acollidor dels veïns i veïnes, i que tothom pugui sentir orgull de dir: jo soc de Bellvitge, jo soc del Gornal.

Moltes gràcies, Maria, seguim transformant realitats als barris de Bellvitge i Gornal.