La crisi de l'habitatge als nostres barris

Durant els darrers anys, des de la Fundació La Vinya, als barris de Bellvitge i Gornal, hem detectat diverses complexitats que afecten les persones i famílies del territori. La nostra missió primordial és acollir, atendre i acompanyar infants, joves i adults en situació de vulnerabilitat d’aquests barris, oferint-los el suport que necessiten

S’ha detectat que la problemàtica de l’habitatge ha anat augmentant progressivament, una realitat que ens porta a denunciar i visibilitzar la situació que s’està vivint actualment al barri. De manera creixent i especialment en els darrers mesos, arriben a la Fundació persones que es troben en risc d’exclusió residencial.

Davant d’aquesta realitat, vam posar en marxa el projecte Hospitalitat, amb l’objectiu d’acompanyar en la recerca de solucions a una problemàtica que ens engloba i afecta a tota la població.

Però, què implica estar en risc d’exclusió residencial? A Espanya, segons la Llei 12/2023, de 4 de maig, pel dret a l’habitatge, l’article 3.1 defineix el sensellarisme com “aquella circumstància vital que afecta la persona, família o unitat de convivència que no pot accedir de manera sostinguda a un habitatge digne i adequat en un entorn comunitari i que aboca les persones a viure en espais públics, habitatges inadequats o massificats, temporals, insegurs o inclús sota amenaça de violència”.

Actualment, el dret a un habitatge digne, que s’articula en l’article 47 de la Constitució Espanyola, no es reconeix com un dret fonamental. Però un habitatge implica molt més que un lloc on viure: és on iniciem i construïm els nostres projectes de vida, on ens sentim protegits, on podem descansar, tenir cura de nosaltres mateixos i dels altres, veure créixer la nostra família, arrelar-nos al barri, crear xarxa i somiar amb el futur (ESADE, 2024).

Aquesta visió de l’habitatge, però, no encaixa amb la lògica del mercat actual, que l’entén com un bé d’inversió. Quan això passa, el dret a l’habitatge deixa de respondre a les necessitats humanes i queda sotmès a dinàmiques especulatives: els preus augmenten, l’accés es dificulta i es genera exclusió residencial. La lògica del mercat converteix l’habitatge en un privilegi, i no en un dret col·lectiu garantit.

Malgrat que es tracta d’una dificultat generalitzada, des de La Vinya hem observat que determinats col·lectius afronten obstacles especialment greus per accedir a un habitatge digne i assequible. És el cas de les famílies monoparentals, que sovint han d’assumir totes les despeses amb un únic sou, mentre cobreixen altres necessitats bàsiques com els subministraments, l’alimentació o la cura dels fills. També les persones migrades en situació administrativa irregular, que es veuen obligades a rellogar habitacions en condicions precàries, sense cap garantia legal. Aquesta situació afecta també les persones grans, ja que l’increment dels preus del lloguer fa que moltes pensions siguin insuficients per mantenir una llar digna de forma autònoma. I no podem oblidar el col·lectiu juvenil, per a qui l’emancipació es veu constantment ajornada per la manca d’habitatge assequible i les dificultats d’accés en condicions de seguretat i estabilitat.

Un estudi iniciat recentment de l’equip d'infància, hospitalitat i treball social aquest curs 24-25 ha posat sobre la taula dades alarmants sobre l'exclusió residencial que pateixen les persones que atenem. D’un total de 98 persones que acompanyem observem que 71 viuen sota alguna forma de precarietat habitacional: un 5.10% està ocupant un habitatge; un significatiu 33.67% resideix en habitacions rellogades a preus desorbitats i sense facilitat d'empadronament, on majoritàriament trobem famílies obligades a conviure amb més d'un nucli familiar; dels quals un 13.27% pateix sobreocupació; un 3.06% afronta l'amenaça de desnonament; un 5.10% viu en locals no aptes per a habitatge sense accés a subministrament bàsic; un 8.16% té greus dificultats per pagar el lloguer, situació que afecta especialment a famílies amb menors a càrrec i persones grans; un 1.02% es troba en acolliment residencial; i un 2.04% viu sense llar; mentre que només un 7.14% gaudeix de llar de protecció oficial, evidenciant la urgència d'abordar aquesta realitat que afecta a més del 72% de les persones que acompanyem.

És per això que la manca d'habitatge digne és un problema estructural que demana solucions immediates i contundents. Aquest estudi, encara en procés d'anàlisi i seguiment, ja revela una tendència preocupant a l'alça en les situacions d'exclusió residencial que constatem dia a dia, subratllant la necessitat urgent d'una intervenció decidida per revertir aquesta realitat creixent.

No obstant, la crisi residencial que vivim no només afecta els barris d’Hospitalet, sinó que s’estén arreu del territori. Per això cal una resposta col·lectiva, amb la implicació activa de les administracions públiques i les entitats socials, per elaborar solucions sostenibles a la problemàtica de l’habitatge.

Amb aquesta voluntat de treball conjunt, a l’Hospitalet s’ha creat la primera Taula Sectorial de l’Habitatge del municipi, en la qual participem activament. Un espai de diàleg i coordinació entre administració, associacions veïnals i entitats socials per abordar les necessitats del territori i construir alternatives reals i inclusives.

Alba Calderón

Treballadora social

Anna Cantos

Educadora Social