Imatge o vídeo destacat
Gràcies Papa Francesc, gràcies Jorge Mario
Aquesta setmana acomiadem el Papa Francesc I amb agraïment, amb molt agraïment... tantes persones dient-li adéu, persones diverses, de tots els colors, perquè així va passar la vida: amb gent diversa i sobre tot l'última etapa de vida "més pública" que vam conèixer.
Va inspirar un lideratge que transforma
Un lideratge que té cura d'allò petit, que toca la realitat i, amb això em quedo de la seva última setmana de vida: la visita a la presó de Dijous Sant. Em va colpir veure com estenia la seva mà per acollir les mans de les persones. D'alguna manera era com si demanés tocar la seva realitat, va dir: "Me pregunto por qué no soy yo el que está allí, en lugar de ellos?". Això va ser el que va fer tot aquest temps, deixar-se tocar per la realitat, com Jesús.
Un lideratge que és agosarat, que discerneix, que anuncia i denuncia les injustícies.
En els seus últims missatges, va seguir anunciant i denunciant incansablement: la pau al món, la reconciliació, la cura de la casa comuna, l’acollida de la diversitat, l’amor pel germà i la germana, el paper de la dona a l’Església, viure amb alegria des de la misericòrdia, amb Esperança, unit a Jesús. Just el dia abans de morir va rebre un líder polític molt allunyat de la teva manera de pensar i fer, però amb aquella obertura seva per acollir, escoltar, dialogar i, des d’allí, transformar.
Un lideratge centrat en Jesús, en el seu seguiment, en la pregària i la relació amb Déu Amor, Pare i Mare.
Un lideratge que ens impulsa cap als altres, a viure en i amb les perifèries socials i existencials. Un lideratge que evita i combat les trampes del victimisme, del pessimisme i del narcisisme, com ens demanava aquella Pasqua del 2020.
Vull recollir aquí unes paraules seves que tenia marcades a Fratelli Tutti (tercera encíclica del Papa Francesc) en un petit paper. En saber de la seva mort, el primer que vaig fer va ser buscar el llibre, i hi vaig trobar aquesta pàgina assenyalada:
“Nos hace bien apelar a la solidez que surge de sabernos responsables de la fragilidad de los demás buscando un destino común.
La solidaridad se expresa concretamente en el servicio, que puede asumir formas muy diversas de hacerse cargo de los demás.
El servicio es en gran parte cuidar la fragilidad. Servir significa cuidar a los frágiles de nuestras familias, de nuestra sociedad, de nuestro pueblo.
El servicio siempre mira el rostro del hermano, toca su carne, siente su projimidad y hasta en algunos casos lo “padece” y busca la promoción del hermano.
Nunca el servicio es ideológico, ya que no se sirve de ideas, sino que se sirve de las personas.” (FT.115)
Gràcies, Papa Francesc, per haver mostrat amb la teva vida una altra manera de ser i fer Església. Per haver estat un pastor que ha guiat amb coratge, tendresa i compromís. El teu exemple ens encoratja a seguir construint comunitats més justes, més fraternes i més centrades en les persones.