Jornada Obrim Portes: Reflexions sobre el voluntariat penitenciari i la situació de les persones privades de llibertat

La jornada "Obrim Portes", emmarcada en el projecte Portes Obertes, va reunir el passat dissabte 8 de febrer un conjunt de professionals i persones voluntàries per compartir experiències i reflexions sobre la tasca del voluntariat penitenciari i la realitat que viuen les persones privades de llibertat. L'objectiu era aprofundir en el paper fonamental que juga el voluntariat en el sistema penitenciari, així com en els reptes i dilemes que aquest col·lectiu afronta.

La tasca del voluntariat penitenciari

Una de les principals conclusions de la jornada va ser la importància del voluntariat en l'acompanyament de les persones internes. Aquest treball es presenta com una forma de treure la part bona de cada persona, un enfocament que sovint s'escapa als ulls de funcionaris i institucions. Els voluntaris exerceixen una funció humanitària essencial, que permet als interns mantenir el contacte amb l'exterior i ofereix una via per expressar queixes i denuncies sobre el funcionament dels centres.

Els voluntaris, a part d'acompanyar, escolten activament, sensibilitzen la societat sobre les realitats de les presons i contribueixen a millorar la transparència en el sistema penitenciari. La seva tasca, tot i les dificultats que comporta, inclou el treball pedagògic i de sensibilització social, que intenta esquerdar el pensament dominant sobre els interns i proposar alternatives més humanitzadores.

La realitat de les persones privades de llibertat

A l'acte van participar dos ex interns que van poder compartir la seva experiència en primera persona, oferint una visió real i impactant de la seva realitat. Aquest testimoni va ser especialment significatiu per entendre la importància de tractar els interns com a persones, una idea que va estar molt present durant tota la trobada i que es va abordar de manera transversal.

Els testimonis recollits durant la jornada van posar de manifest la complexitat de la situació que viuen les persones internes, que sovint desconeixen la seva situació legal o tenen dificultats per accedir a la informació sobre els seus drets i la seva sortida de la presó. A més, es va destacar que molts interns no saben ni tan sols escriure en castellà o català, cosa que els dificulta l'accés a mecanismes legals i d'assistència.

Una altra qüestió que va sorgir va ser el fet que la presó, més enllà de la seva funció punitiva, ha de ser també un espai de reflexió i canvi. Aquells que han estat en règim obert o semiobert i han tingut més temps de permisos són els que menys reincideixen, cosa que fa qüestionar l'eficàcia del sistema penitenciari actual, sobretot pel que fa a l'aïllament i la soledat a què molts interns estan sotmesos.

Dilemes i reptes del voluntariat

Un dels grans dilemes que va sorgir durant la jornada va ser la tensió entre humanitzar la presó o abocar-se a una visió crítica que qüestiona la seva funció mateixa. La pregunta sobre si el voluntariat ha de limitar-se a l'acompanyament o si ha de tenir un paper més actiu en els equips de tractament va generar un debat enriquidor. Alguns voluntaris expressaven la dificultat de no voler sobrepassar les competències del funcionariat, mentre que altres defensaven la necessitat de complementar aquesta tasca i de ser part activa en la presa de decisions.

En aquest sentit, es va destacar que el voluntariat, tot i la seva bona voluntat, sovint topa amb resistències dins dels centres penitenciaris, especialment de part de professionals que no veuen en el voluntariat una peça clau del sistema. No obstant això, es va insistir en la importància de treballar conjuntament amb els equips professionals, compartint informació i cooperant en la mesura que això pugui millorar l'experiència de les persones internes.

Un altre punt que va generar un intens debat va ser la sensibilització social sobre la situació dels interns. Molts assistents van coincidir en què, sovint, el pensament dominant sobre la presó és punitivista, amb una visió que només busca castigar i domesticar els delinqüents, sense preocupar-se realment per la seva reinserció. Per això, la tasca del voluntariat es fa fonamental per canviar aquesta percepció i per mostrar a la societat que els interns són persones que mereixen una segona oportunitat.

Algunes de les propostes per sensibilitzar la societat van ser la creació de documentals, la difusió d'experiències de voluntariat en entitats socials, realitzar xerrades a escoles i AMPAs per sensibilitzar la comunitat educativa sobre aquesta realitat i la possibilitat de col·laborar amb els mitjans de comunicació locals per explicar la tasca que realitza el voluntariat i els canvis que es poden aconseguir en el sistema penitenciari. També es va plantejar la possibilitat de participar en plens de l'ajuntament per donar visibilitat a aquesta situació i fomentar un canvi de mirada en les polítiques públiques.

Un canvi necessari

Per finalitzar, es va fer una crida a la reflexió i a l'acció conjunta. Cal treballar per aconseguir alternatives als centres penitenciaris, per humanitzar el sistema i per fomentar una reinserció real. La tasca del voluntariat és fonamental per aconseguir-ho, però també cal que la societat en general prengui consciència del seu paper i de la importància de tractar les persones privades de llibertat amb dignitat.

Aquesta jornada va ser una oportunitat per reflexionar sobre un sistema penitenciari que, en molts casos, necessita una transformació profunda. El voluntariat, amb la seva tasca valuosa i constant, té el poder de generar canvis en la vida dels interns, però també en la manera en què la societat els percep. 

El camí és llarg, però la feina ja ha començat.